És l'etapa de la plenitud artística, durant la qual Guimerà du a terme una síntesi entre el Romanticisme i el Realisme en una sèrie de drames de tema contemporani. La visió del món i dels homes continua essent romàntica: la realitat hi és sovint idealitzada, més que no pas observada amb objectivitat; i els personatges, malgrat que generalment siguin de condició modesta, continuen tenint una dimensió heroica; i són tan apassionats i sentimentals com els dels drames històrics.
El revestiment formal, en canvi, és realista; abandona el vers per la prosa, s'aproxima al llenguatge col·loquial, construeix diàlegs vius i àgils, situa l'acció en la Catalunya contemporània, dóna pas a la quotidianitat i tracta problemes socials del moment, originats pel procés de canvi que patia la societat catalana cap a un model urbà i industrial: a En Pólvora (1893), dos obrers lluiten pels seus drets i, a La festa del blat (1896), el protagonista és un jove anarquista.
Durant aquesta època, Guimerà escriu la trilogia composta per les obres més importants i de més èxit, en les quals esbossa una panoràmica de la societat catalana de l'època:
- a Maria Rosa (1894), apareix el món dels obrers i les dures condicions de treball
- a Terra baixa (1896), el món de la pagesia i el caciquisme rural
- a La filla del mar (1900), el món dels mariners i les desigualtats entre rics i pobres
Tot i haver-hi un rerefons d'injustícia social, el conflicte central sempre gira entorn de la possessió amorosa.
Els personatges secundaris tenen un paper molt important ja que es fan partíceps dels conflictes dels protagonistes.
Tot i haver-hi un rerefons d'injustícia social, el conflicte central sempre gira entorn de la possessió amorosa.
Els personatges secundaris tenen un paper molt important ja que es fan partíceps dels conflictes dels protagonistes.
Terra baixa
Terra baixa és el millor de tots els drames de Guimerà. L'obra planteja l'oposició romàntica entre la "terra baixa", és a dir, el pla on viu la societat que ho corromp tot, i la "terra alta", és a dir, la muntanya, un paradís incontaminat. Aquesta oposició es materialitza amb la lluita de dos homes per la possessió d'una dona.
Quant a la llengua, Àngel Guimerà a Terra baixa pretén de reflectir el parlar de la gent i escull un llenguatge planer i popular.
L'obra fou estrenada per primera vegada en versió castellana a Madrid el 27 de novembre de 1896, a partir de la traducció de José de Echegaray. L'actriu protagonista fou María Guerrero, que ja li havia estrenat també Maria Rosa el 1894, i que estava entusiasmada amb les heroïnes que li fornia l'autor.
L'estrena de Terra baixa en català fou el 8 de febrer de 1897, al Teatre Principal de Tortosa. A Barcelona es representà l'11 de maig del mateix any, al teatre Romea. La crítica fou molt favorable, i hi destacà l'actuació d'Enric Borràs (Manelic).
Aviat hi hagueren traduccions al francès, a l'italià, a l'anglès.
L'any 1903 s'estrena a Praga l'òpera en alemany, Tiefland, composta per Eugen d'Albert, sobre un llibret de Rudolph Lothar, basat en Terra baixa. El 1910 s'estrenà al Liceu de Barcelona.
Quant a la llengua, Àngel Guimerà a Terra baixa pretén de reflectir el parlar de la gent i escull un llenguatge planer i popular.
Enric Borràs a Terra baixa |
Enric Borràs (fotografia) |
L'estrena de Terra baixa en català fou el 8 de febrer de 1897, al Teatre Principal de Tortosa. A Barcelona es representà l'11 de maig del mateix any, al teatre Romea. La crítica fou molt favorable, i hi destacà l'actuació d'Enric Borràs (Manelic).
Aviat hi hagueren traduccions al francès, a l'italià, a l'anglès.
L'any 1903 s'estrena a Praga l'òpera en alemany, Tiefland, composta per Eugen d'Albert, sobre un llibret de Rudolph Lothar, basat en Terra baixa. El 1910 s'estrenà al Liceu de Barcelona.
El 1940 la directora alemanya Leni Riefenstahl va dirigir Tiefland, una pel·lícula basada en l'òpera.
L'any 2011 apareix la versió cinematogràfica dirigida per Isidro Ortiz, protagonitzada per Ernest Villegas, Francesc Orella i Marina Gatell, entre d'altres.
Lluís Homar i Emma Vilarasau Teatre LLiure 1990/91 |
Terra baixa en còmic (2010) |
Autors Qim Bou i Hernán Migoya |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada