Constants teatre Guimerà

Les constants del teatre de Guimerà

El teatre de Guimerà presenta aspectes i personatges que estan estretament lligats a alguns condicionaments biogràfics de l'autor i de la seva visió del món.

Mar i cel

Durant la infantesa i joventut visqué unes circumstàncies que l'impressionaren profundament i que ell transferí als seus personatges. El fet d'haver nascut abans del casament dels seus pares i el d'haver estat trasplantat, als vuit anys, d'un país a un altre de llengua i cultura diferents li crearen un complex de fill natural i de mestís. Això explicaria l'abundància de personatges que tenen un origen poc clar o bé són un mestissos. Així, per exemple, Saïd, de Mar i cel, és un morisc valencià expulsat del seu país, fill de mare cristiana i de pare musulmà. 

   SAÏD:    Mon pare era moresc, amor sentia
                 a una noia cristiana, i s'uní amb ella
                 fingint sa conversió; dels dos vaig nàixer.
                 Apar un Jesuset, la mare em deia.
                 Sembla un hurí d'hermós, feia mon pare.
                 I amb sos petons creixia, en tant confosos
                 versículs del Coran i de la Bíblia,
                 despertant i dormint barbotejava.


Un altre exemple és la Marta, de Terra baixa, una dona desvalguda que procedeix del lumpen urbà, òrfena de mare i filla de pare desconegut.

Una altra constant en l'obra de Guimerà és la concepció rousseauniana del món: l'home és bo per naturalesa i la societat civilitzada és qui el corromp. A Terra baixa aquesta visió s'hi fa ben explícita:

     NURI:            El món diuen que és dolent. Que ho creus tu que ho sigui de dolent el món?

     MANELIC:     El món de la terra baixa, prou; que no ho era, no, el de la muntanya. 

                            Sinó que potser no ho era perquè allà dalt no hi havia homes!

Manelic, que viu sol a la muntanya, personifica la bondat natural de l'home, mentre que els habitants de la terra baixa, on hi ha pobles i ciutats, estan corromputs.

..................................................................................................................................................................................
Jean-Jacques Rousseau