3a etapa (1900-1924): nous corrents estètics
Després de La filla del mar, Guimerà entra en un període de davallada, durant el qual assaja diversos camins. Primer procura renovar el seu teatre, adaptant-lo als nous corrents estètics. L'aranya (1906), per exemple, és una aproximació al Naturalisme i La santa espina (1907) i La reina vella (1908) ho són del Modernisme simbolista.
Després d'uns anys sense escriure, escriu una condemna a la guerra: Jesús que torna (1917).
L'autor vol retornar al teatre del segle XIX, que tanta fama li havia donat. Novament compon teatre de reis i de cabdills, com Indíbil i Mandoni (1917), però ja no obté els grans èxits anteriors.
 |
| José Echegaray i l'actriu María Guerrero |
 |
| Teatre Romea, Barcelona |
 |
| Àngel Guimerà i actors de l'època |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada