ASPECTES BIOGRÀFICS
 |
| Àngel Guimerà |
Àngel Guimerà i Jorge neix a Santa Cruz de Tenerife el 6 de maig de 1845. El seu pare, Agustí Guimerà, negociant de vins del Vendrell, i la seva mare, Margarita Jorge, no es casen fins uns anys després, segons un costum força habitual allí.
Quan va ser un escriptor famós amagava aquesta circumstància, i deia que havia nascut el 1849. Aquest secret va reflectir-se en alguns personatges de les seves obres teatrals.
El 1853 el seu pare decideix liquidar el negoci i tota la família es trasllada al Vendrell. Encara que a poc a poc s'adapta a la llengua catalana, als nous costums i als nous amics, durant força temps enyora les Canàries.
 |
| Guimerà als 8 anys (foto extreta del llibre de J. Miracle) |
Del 1859 al 1862, estudia al col·legi de Sant Antoni, dels pares Escolapis, a Barcelona, on aprèn la tècnica de versificar en castellà. De retorn al Vendrell els germans Ramon i Vidales li encomanen el fervor per la Renaixença i, gràcies a ells, es vincula al moviment literari català.
Cap a finals dels anys seixanta Guimerà se sent plenament català: però dintre seu resta el complex de mestissatge, que plasma en alguns del seus personatges que pertanyen a dos mons culturals oposats.
Per aquesta època té un desengany amorós amb Maria Rubió, veïna seva del Vendrell. Després va restar solter tota la vida i va mostrar sempre un gran afecte per la seva mare.
 |
| Casa pairal de Guimerà al Vendrell |
El 1871 és un dels fundadors de la revista La Renaixensa, que dirigirà a partir de 1874 fins l'any 1903.
El 1877, el mateix any que és premiada L'Atlàntida de Verdaguer, Guimerà guanya els tres premis dels Jocs Florals i és coronat Mestre en Gai Saber.
La seva poesia s'inscriu dins del corrent romàntic i es caracteritza per la gran varietat de temes, gèneres i estils. Així, el lirisme més intimista apareix en els temes de to més personal, dedicats als records d'infantesa, a l'amor de joventut o a la seva mare; l'estil èpic apareix en els poemes narratius de temes històrics, i la poesia de caràcter popular es manifesta en els temes civils i patriòtics, que són els més coneguts per la gent, com Les fulles seques o La Santa Espina.
La seva poesia s'inscriu dins del corrent romàntic i es caracteritza per la gran varietat de temes, gèneres i estils. Així, el lirisme més intimista apareix en els temes de to més personal, dedicats als records d'infantesa, a l'amor de joventut o a la seva mare; l'estil èpic apareix en els poemes narratius de temes històrics, i la poesia de caràcter popular es manifesta en els temes civils i patriòtics, que són els més coneguts per la gent, com Les fulles seques o La Santa Espina.
Arribat a un cert moment de la carrera d'escriptor, a partir de 1879, Guimerà s'imposa una tasca ambiciosa: la dignificació literària del teatre català. Amb aquesta finalitat, deixa el conreu de la poesia en segon terme i es converteix en un autèntic professional de l'escena. Escriu una obra abundant, variada i de qualitat, integrada per una quarantena de títols, que responia plenament a les exigències de recuperació literària de la Renaixença.
Paral·lelament a la seva dedicació literària, Guimerà pren part molt activa en la política per defensar la llengua i els drets nacionals de Catalunya, fins a convertir-se en un dels capdavanters del catalanisme militant. El 1895 és elegit president de la Ateneu Barcelonès, on pronuncia el discurs inaugural en català, cosa que provoca un gran enrenou: és el primer cop que es fa en la llengua del país.
El 1904 l'Acadèmia Sueca acorda d'atorgar a Àngel Guimerà el Premi Nobel de literatura d'aquell any. Però, a causa de les pressions exercides pels diplomàtics del govern espanyol, l'Acadèmia reconsidera la decisió i el premi s'atorga a José Echegaray, dramaturg i traductor al castellà de les obres de Guimerà.
L'artífex dramàtic més gran que havia tingut la literatura catalana i que havia contribuït d'una manera absoluta al desenvolupament de l'escena catalana, Àngel Guimerà i Jorge, mor el 18 de juliol de l'any 1924 a Barcelona.
La seva activitat de poeta, dramaturg i polític el convertiren en una figura tan popular com la de Verdaguer. El seu enterrament constituí una manifestació de dol multitudinària (hi assisteixen més de cinquanta mil persones).
Paral·lelament a la seva dedicació literària, Guimerà pren part molt activa en la política per defensar la llengua i els drets nacionals de Catalunya, fins a convertir-se en un dels capdavanters del catalanisme militant. El 1895 és elegit president de la Ateneu Barcelonès, on pronuncia el discurs inaugural en català, cosa que provoca un gran enrenou: és el primer cop que es fa en la llengua del país.
El 1904 l'Acadèmia Sueca acorda d'atorgar a Àngel Guimerà el Premi Nobel de literatura d'aquell any. Però, a causa de les pressions exercides pels diplomàtics del govern espanyol, l'Acadèmia reconsidera la decisió i el premi s'atorga a José Echegaray, dramaturg i traductor al castellà de les obres de Guimerà.
L'artífex dramàtic més gran que havia tingut la literatura catalana i que havia contribuït d'una manera absoluta al desenvolupament de l'escena catalana, Àngel Guimerà i Jorge, mor el 18 de juliol de l'any 1924 a Barcelona.
La seva activitat de poeta, dramaturg i polític el convertiren en una figura tan popular com la de Verdaguer. El seu enterrament constituí una manifestació de dol multitudinària (hi assisteixen més de cinquanta mil persones).
La Santa Espina
Som i serem gent catalana,
tant si es vol com si no es vol,
que no hi ha terra més ufana
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada