Narcís Oller va néixer a Valls el 1846. Orfe de pare a l'edat de set anys, va ser educat sota la tutela d'un oncle advocat, en un ambient benestant, culte i liberal. Després de cursar la carrera de dret a Barcelona, es dedicà a la seva activitat professional (procurador de tribunals), que compaginà amb la seva vocació literària al llarg de la seva vida.
Va morir a Barcelona el 1930.
Obra
Narcís Oller és el creador de la novel·la catalana contemporània.
Al llarg de les seves obres creà un microcosmos que es belluga entorn de dos eixos: Barcelona, representativa del món urbà, i Vilaniu, un poble de ficció que podem identificar amb Valls, la població natal de l'escriptor, i que ens ofereix la vida rural. En algunes de les seves obres, els personatges es repeteixen, contribuint a l'efecte d'unitat d'aquest univers de ficció creat per Oller. La seva atenció se centra especialment en les classes socials que ell coneixia de més a prop: l'aristocràcia, la burgesia i la menestralia. Era conscient de la força ascendent de la classe burgesa, una classe que sol presentar com a nou-rica i vulgar.
Narcís Oller és el creador de la novel·la catalana contemporània.
Al llarg de les seves obres creà un microcosmos que es belluga entorn de dos eixos: Barcelona, representativa del món urbà, i Vilaniu, un poble de ficció que podem identificar amb Valls, la població natal de l'escriptor, i que ens ofereix la vida rural. En algunes de les seves obres, els personatges es repeteixen, contribuint a l'efecte d'unitat d'aquest univers de ficció creat per Oller. La seva atenció se centra especialment en les classes socials que ell coneixia de més a prop: l'aristocràcia, la burgesia i la menestralia. Era conscient de la força ascendent de la classe burgesa, una classe que sol presentar com a nou-rica i vulgar.
Va iniciar-se en la literatura escrivint narracions romàntiques i costumistes en castellà, però diversos factors el van decidir a canviar de llengua:
- les relacions que mantingué amb els escriptors de la revista La Renaixença, entre ells Àngel Guimerà.
- la impressió que li causaren els Jocs Florals de 1877 (l'any de L'Atlàntida de Verdaguer i del mestratge en Gai Saber de Guimerà).
- molt influït per la lectura d'autors francesos coetanis, especialment de Zola, s'adonà que la llengua catalana era l'única forma de reflectir fidelment el seu entorn, ja que era un escriptor realista.
Etapa de transició: entre el Romanticisme i el Realisme
El 1882 publicà la seva primera novel·la, La papallona, amb la qual obtingué molta fama. L'obra conté diversos aspectes romàntics, com la trama argumental i la presència d'elements truculents i d'un final moralista. No obstant això, hi apareixen aspectes realistes i fins i tot naturalistes, com les descripcions minucioses de l'ambient (la Barcelona menestral en procés de canvi cap a la industrialització), els diàlegs i l'explicació dels antecedents biològics i psicològics de Toneta, la protagonista).
Etapa de consolidació: entre el Realisme i el Naturalisme
El 1884 publicà L'Escanyapobres, considerada una de les seves millors novel·les. A partir de la recreació del tema de l'avar, la novel·la insereix de ple en el Realisme pel marc històric en què s'ambienta: la descripció de la societat rural en vies d'industrialització. Però s'acosta al Naturalisme ja que estudia el procés de l'avarícia, personificada en l'Oleguer, "L'Escanyapobres", i la seva dona. La passió pels diners és portada a les últimes conseqüències: aïllament progressiu, por obsessiva i, finalment, desequilibri mental.
Amb L'Escanyapobres, subtitulada "Estudi d'una passió", a la manera naturalista, guanyà un premi extraordinari als Jocs Florals.
El 1892 publicà La febre d'or, l'obra més ambiciosa i realista d'Oller, ja que la seva tècnica es fonamenta en l'observació. Al llarg de tres volums crea uns personatges molt versemblants i retrata fidelment el pas d'una ciutat menestral a una societat burgesa i industrial, en un marc històric molt concret: el període de febre borsària que va viure Barcelona entre 1880 i 1882.
El 1899 apareix La bogeria. És una novel·la breu basada en un fet real que l'autor va viure de prop. S'hi estudia el procés d'alienació mental d'un ric hisendat de Vilaniu. L'acció se situa entre Barcelona i Vilaniu, i la tècnica narrativa adopta el punt de vista limitat: la història de Daniel Serrallonga és contada per un dels personatges, un narrador en primera persona, intern (participa activament en l'acció) i limitat ( juga un paper secundari: és un dels testimonis dels fets). Aquest narrador, juntament, amb dos companys seus, ens informa sobre el protagonista. A través d'aquests tres personatges l'autor planteja les seves teories en contra del Naturalisme. Malgrat que en aquesta obra, el determinisme de l'herència biològica i el medi social hi juguen un paper essencial, la tesi d'Oller planteja que l'ànima humana no pot ésser sotmesa a lleis ni estudiada amb la precisió amb què ho pot ésser el món físic.
Etapa de recerca de noves fórmules narratives
La publicació de Pilar Prim (1905) significà el final de la trajectòria novel·lística d'Oller i l'últim intent d'adaptar-se a les noves fórmules narratives.
El Modernisme s'anava imposant a Catalunya i Oller s'hi vol acostar. A Pilar Prim apareixen alguns elements modernistes: el nom de la protagonista, que és significatiu, ja que expressa la feblesa de la dona en la societat patriarcal; la relació entre el paisatge i l'estat d'ànim de la protagonista; els monòlegs interiors o el desenllaç obert de la novel·la.
Després de Pilar Prim, Narcís OIller entrà en una profunda crisi creativa reflex de la crisi general de la novel·la a tot Europa, un gènere que ja havia esgotat tots els caminis del realisme. Només escriví unes Memòries literàries i treballà en l'edició de les seves Obres completes.
Vídeo Narcís Oller
ACTIVITATS
Llegeix aquest fragment de L'Escanyapobres de Narcís Oller.
... L'Oleguer no podia queixar-se de sa muller. Ella l'apedaçava, li estirava i guardava la roba, com al notari; estalviava fins a l'impossible; l'ajudava a treure comptes amb prodigiosa facilitat. Després, cada nit, quan la Coixeta dormia, tots dos esbravaven totes les tendreses del cor comptant damunt d'aquell llit les dobles* de l'amagatall, barrejant-se les mans, despullant-se de tota hipocresia, donant solta a tots els extrems de la passió que els devorava, sense mirament ni escrúpol de cap mena.
-Aquests són els meus; aquells els teus. Després me'ls deixaràs comptar, oi?
- Sí, però tu també els teus; si no, de cap manera.
*dobles: monedes d'or
1. Cerca el significat de les paraules que no entenguis.
2. Fes-ne un breu resum de la novel·la. Fixa't, sobretot, en els personatges i en l'acció principal.
3. Per què creus que Narcís Oller va posar el títol L'Escanyapobres a aquesta novel·la?
4. Explica per què l'Oleguer no podia queixar-se de la seva muller.
5. Quina era la passió que devorava els protagonistes i a quines altres passions es podria comparar?
Etapa de transició: entre el Romanticisme i el Realisme
El 1882 publicà la seva primera novel·la, La papallona, amb la qual obtingué molta fama. L'obra conté diversos aspectes romàntics, com la trama argumental i la presència d'elements truculents i d'un final moralista. No obstant això, hi apareixen aspectes realistes i fins i tot naturalistes, com les descripcions minucioses de l'ambient (la Barcelona menestral en procés de canvi cap a la industrialització), els diàlegs i l'explicació dels antecedents biològics i psicològics de Toneta, la protagonista).
Etapa de consolidació: entre el Realisme i el Naturalisme
El 1884 publicà L'Escanyapobres, considerada una de les seves millors novel·les. A partir de la recreació del tema de l'avar, la novel·la insereix de ple en el Realisme pel marc històric en què s'ambienta: la descripció de la societat rural en vies d'industrialització. Però s'acosta al Naturalisme ja que estudia el procés de l'avarícia, personificada en l'Oleguer, "L'Escanyapobres", i la seva dona. La passió pels diners és portada a les últimes conseqüències: aïllament progressiu, por obsessiva i, finalment, desequilibri mental.
Amb L'Escanyapobres, subtitulada "Estudi d'una passió", a la manera naturalista, guanyà un premi extraordinari als Jocs Florals.
El 1892 publicà La febre d'or, l'obra més ambiciosa i realista d'Oller, ja que la seva tècnica es fonamenta en l'observació. Al llarg de tres volums crea uns personatges molt versemblants i retrata fidelment el pas d'una ciutat menestral a una societat burgesa i industrial, en un marc històric molt concret: el període de febre borsària que va viure Barcelona entre 1880 i 1882.
El 1899 apareix La bogeria. És una novel·la breu basada en un fet real que l'autor va viure de prop. S'hi estudia el procés d'alienació mental d'un ric hisendat de Vilaniu. L'acció se situa entre Barcelona i Vilaniu, i la tècnica narrativa adopta el punt de vista limitat: la història de Daniel Serrallonga és contada per un dels personatges, un narrador en primera persona, intern (participa activament en l'acció) i limitat ( juga un paper secundari: és un dels testimonis dels fets). Aquest narrador, juntament, amb dos companys seus, ens informa sobre el protagonista. A través d'aquests tres personatges l'autor planteja les seves teories en contra del Naturalisme. Malgrat que en aquesta obra, el determinisme de l'herència biològica i el medi social hi juguen un paper essencial, la tesi d'Oller planteja que l'ànima humana no pot ésser sotmesa a lleis ni estudiada amb la precisió amb què ho pot ésser el món físic.
Etapa de recerca de noves fórmules narratives
La publicació de Pilar Prim (1905) significà el final de la trajectòria novel·lística d'Oller i l'últim intent d'adaptar-se a les noves fórmules narratives.
El Modernisme s'anava imposant a Catalunya i Oller s'hi vol acostar. A Pilar Prim apareixen alguns elements modernistes: el nom de la protagonista, que és significatiu, ja que expressa la feblesa de la dona en la societat patriarcal; la relació entre el paisatge i l'estat d'ànim de la protagonista; els monòlegs interiors o el desenllaç obert de la novel·la.
Després de Pilar Prim, Narcís OIller entrà en una profunda crisi creativa reflex de la crisi general de la novel·la a tot Europa, un gènere que ja havia esgotat tots els caminis del realisme. Només escriví unes Memòries literàries i treballà en l'edició de les seves Obres completes.
Vídeo Narcís Oller
ACTIVITATS
Llegeix aquest fragment de L'Escanyapobres de Narcís Oller.
... L'Oleguer no podia queixar-se de sa muller. Ella l'apedaçava, li estirava i guardava la roba, com al notari; estalviava fins a l'impossible; l'ajudava a treure comptes amb prodigiosa facilitat. Després, cada nit, quan la Coixeta dormia, tots dos esbravaven totes les tendreses del cor comptant damunt d'aquell llit les dobles* de l'amagatall, barrejant-se les mans, despullant-se de tota hipocresia, donant solta a tots els extrems de la passió que els devorava, sense mirament ni escrúpol de cap mena.
-Aquests són els meus; aquells els teus. Després me'ls deixaràs comptar, oi?
- Sí, però tu també els teus; si no, de cap manera.
*dobles: monedes d'or
1. Cerca el significat de les paraules que no entenguis.
2. Fes-ne un breu resum de la novel·la. Fixa't, sobretot, en els personatges i en l'acció principal.
3. Per què creus que Narcís Oller va posar el títol L'Escanyapobres a aquesta novel·la?
4. Explica per què l'Oleguer no podia queixar-se de la seva muller.
5. Quina era la passió que devorava els protagonistes i a quines altres passions es podria comparar?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada