1a etapa

1a etapa (1879-1890): la tragèdia romàntica

Guimerà, amb l'estrena de Gal·la Placídia (1879, ambientada en l'època romana) introdueix una sèrie d'innovacions decisives per a la consolidació del teatre català romàntic: empra el vers decasíl·lab (no l'heptasíl·lab del teatre anterior); cerca temes històrics no solament en el passat català, sinó també en la tradició cultural europea, i crea uns personatges i una acció que obeeixen més al dictat de la seva imaginació que no pas a la veritat històrica.

En aquesta etapa plenament romàntica, va escriure un conjunt de drames històrics la majoria dels quals se situen en èpoques passades (Edat Mitjana), però ambientades cada cop més a prop de l'època contemporània:

             - Judit de Welp (1883), situada a l'any 844

             - El fill del rei    (1886), situada a l'Edat Mitjana

             - Mar i cel          (1888), situada a l'any 1639 

L'obra que tanca aquesta etapa és La boja (1890), que ja és de tema contemporani i hi apareixen personatges populars i escenes quotidianes, aspectes que assenyalen el camí cap al realisme.

                                                                                 Mar i cel                         

Mar i cel és l'obra més ben construïda i representativa d'aquesta època.

Va ser traduïda a diversos idiomes i féu de Guimerà un dramaturg de projecció internacional.

Mar i cel se situa a la primera meitat del segle XVII, amb el rerafons de l'expulsió dels moriscos del País Valencià. L'acció transcorre en alta mar, a bord d'un vaixell de corsaris nord-africans. És la història de l'enamorament entre Blanca, una jove cristiana, i Saïd, el cap del vaixell corsari que té captiva Blanca amb altres cristians. L'amor que neix entre ells és impossible perquè pertanyen a pobles enemics, de cultures i religions oposades. A més, Saïd sofreix interiorment el dilema de la seva pròpia identitat: és un mestís, fill de mare cristiana i pare musulmà.

 

                       Per què he plorat? 
     Enregistrament en directe de l'edició de 1988.
   Música d'Albert Guinovart i text de Xavier Bru de Sala.    
        

                     Himne dels pirates

  

Mar i cel, va ser el primer musical fet a Catalunya cantat en català. Encara no s'ha superat ni en qualitat ni en posada en escena.

 






Himne dels Pirates

El mar és com un desert d'aigua,
no té camins ni té senyals; 
El mar és un desert d'onades, 
una lluita sorda i constant;

és el mar la nostra terra ferma 
on vivim arrelats en el vent. (Bis)

Les veles s'inflaran, el vent ens portarà 
com un cavall desbocat per les ones. (Bis.) 

El sol és el senyor del dia, 
la lluna és reina de la nit;
però la reina ens dorm a les veles 
i al matí no es pot amagar; 

aleshores ens fa de bandera 
i el sol vol fer-se enrere i fugir. (Bis)

Les veles s'inflaran, el vent ens portarà 
com un cavall desbocat per les ones. (Bis.) 

El mar serà tot per nosaltres,
ja som senyors i reis del mar;
tots voldran fugir de la lluna 
que flameja al nostre estendard; 

però per a ells no hi haurà pietat, 
perquè Al·là ens ha volgut triomfants. (Bis)

Les veles s'inflaran el vent ens portarà com 
un cavall desbocat per les ones. (Bis.) 

I arribarà el dia de glòria, 
quan ja no quedin cristians, 
que cantarem la gran victòria 
dels fidels valents fills d'Al·là; 

i aquest mar estimat serà nostre, 
serà el mar dels germans musulmans. (Bis)

Les veles s'inflaran el vent ens portarà com
un cavall desbocat per les ones. (Bis.)

Per què he plorat? Crackòvia TV3